Sovint, quan arriba el bon temps les famílies s'animen a voler treure el bolquer als seus fills i filles.

De vegades és fàcil i el procés es fa distès i senzill, però, d'altres, acabem augmentant les frustracions dels petits i els fem córrer massa.

Quina pressa hi ha en treure el bolquer? Cap ni una. La retirada del bolquer ha de suposar un assoliment de certs aspectes rellevants per al nostre desenvolupament. Ha de significar que els menuts estan preparats perquè són capaços de reconèixer quan tenen pipí o bé caca i se senten preparats per fer el pas d'anar al WC amb tot el que això comporta (baixar-se els pantalons, asseure's a la tassa del WC, etc.).

Si els adults que els acompanyem, els fem anar massa despresa, de ben segur que l'aprenentatge serà errat i es crearan inseguretats que prèviament per si sols no tenien.

Nosaltres els hem d'acompanyar, ajudar i sobretot animar que si és el que desitgen, endavant. Cal tenir present que cap adult porta bolquer, és un procés d'imitació i han de passar per les fases que els toca sense voler fer un salt de gegant. Han de ser capaços de gestionar les necessitats i de poder provar si s'escau treure el bolquer saben que estant contents de voler-ho.