Aquesta setmana ens canviarà per fi el dia a dia dins la llar. Ha arribat el moment d'esfondrar el castell de sorra que tan empresonats ens han tingut des de fa quasi dos anys.

La pandèmia ha fet que totes les mirades siguin úniques i amb elles l'expressió corporal una eina indispensable per poder bellugar-nos enmig dels petits. Però amb això s'han desatès moltes altres necessitats. Les abraçades que tan bé ens fan, que ens apropen i ens fan sentir seguretat. També l'essència de la persona.

Perquè, qui som sense un bon somriure? Només som una mirada?

Contentes perquè avui en honor al comiat de les mascaretes, hem sortit al patí a simbolitzar amb castells de sorra la fragilitat de tot plegat i les ganes de trepitjar-los per sentir-nos lliures.